Escumosos Penedès: qüestió de confiança

Josep Maria Albet va ser el primer productor de vi ecològic de l’Estat espanyol ara fa 35 anys, quan aquest concepte s’havia d’explicar cada vegada que se’n parlava. Actualment, és president del Consell Regulador del Penedès i també presideix el  grup de vins ecològics de l’Associació Vinícola Catalana. L’última vegada que el vaig entrevistar, el juny de 2010 em va dir: “El futur serà ecològic o no serà”. En aquell moment, Albet apostava ja per una reconversió de fons i a gran escala de tota la DO Penedès amb l’objectiu d’esdevenir la primera DO de l’Estat amb el 100% de la seva producció ecològica. “No és difícil”, —deia—, “cada vegada hi ha més elaboradors que fan el canvi”. I és cert.

El temps demostra que Josep Maria Albet és d’aquelles persones que tenen la fermesa i la paciència que dóna l’intercanvi constant amb la terra. I ara fa uns dies, hem vist el primer pas d’aquell gran objectiu que es va marcar quan encara no era ni president del Consell Regulador. Els dotze elaboradors que van deixar el Consell Regulador de la DO Cava per passar a fer escumosos sota el paraigua de la DO Penedès el van acompanyar fa uns dies en la presentació del nou reglament que regirà els antics cavistes en una aposta de futur.

Així la DO Penedès esdevé la primera del món que opta pel mètode ecològic tant en el conreu com en l’elaboració dels seus escumosos.  Els nous escumosos passen dels 12 als 15 mesos de criança des del tiratge al desgorjat (que no és obligat). D’aquesta manera, tots els escumosos que la DO Penedès traurà al mercat equivaldran als tradicionals reserves que s’embotellen de forma més massiva. L’objectiu d’aquesta iniciativa és anivellar els escumosos de la DO Penedès amb els de més prestigi mundial.

I com que des de la DO Penedès es vol conservar i alimentar l’etiqueta de la innovació com un valor, el nou reglament contempla també la possibilitat d’elaborar escumosos seguint el mètode ancestral —fent servir únicament els sucres propis del raïm en el procés de fermentació—, a diferència del mètode tradicional que obliga a afegir els sucres per afavorir aquest procés; permet un increment de la graduació fins als 13 graus i preveu que totes les ampolles incloguin l’anyada i un distintiu que indiqui el temps de reserva a partir dels tres anys d’envelliment.

Mas Comptal, Albet i Noya, Torre del Veguer, Carles Mora Ferrer, Finca Aviñó, Josep Colet, Maria Font Puig, Mas Bertran Viticultors, Masia Can Mayol-Loxarel, Masia Colomé, Puig Romeu 2000, i Successors de Rafael de Camps són, en aquest moment, els 12 elaboradors que fan escumosos sota el paraigua de la DO Penedès. Alguns cavistes pensen que aquests 12 elaboradors han trobat via lliure a les seves excentricitats, però el cert és que han obert un nou camí en un moment en què el mètode tradicional havia quedat curt per a aquells que volen imprimir caràcter i personalitat, que volen traduir les característiques de la terra i el paisatge en una copa i que volen fer productes de qualitat per revaloritzar el producte final i dignificar una tradició que ja va col·locar el Penedès al món fa molts i molts anys. No és només una qüestió de fe, és una qüestió de confiança.

Publicat a El 3 de vuit 19/4/13

La crisi de la DO Cava

Aquesta setmana el celler Loxarel ha anunciat la seva decisió d’abandonar la DO Cava per etiquetar, a partir d’ara, els seus escumosos com a Mètode Tradicional Penedès. Josep Mitjans i Teresa Nin, ànimes de Loxarel, van desgorjar la seva última ampolla etiquetada sota el paraigua de la DO Cava aquesta setmana, 25 anys després de l’inici d’una aventura que els ha portat a generar un catàleg de productes de qualitat i a obrir un important mercat a l’àrea de Barcelona i a l’exterior. El final de la relació entre Loxarel i la DO Cava coincideix amb la sortida al mercat de l’últim escumós de la Finca de Cal Mayol, a Vilobí del Penedès. Es tracta d’un cava amb més de 109 mesos de criança, 90% xarel·lo, que sortirà al mercat amb les pròpies mares, sense desgorjar. Aquest vi, que la DO Cava no va voler etiquetar, va obtenir 95 punts a la Guia Parker, la que tots mirem i on volen sortir totes les marques de vins i caves del Penedès i de fora del Penedès.

Loxarel no és el primer celler que ha fet aquest pas. Mas Comptal, Colet o Mas Bertran ja ho han fet abans. Aquestes marques aposten per la qualitat i la identificació amb el territori com a elements de promoció dels seus productes. Al Penedès ha sorgit hi ha un corrent crític creixent amb la política d’identitat de la DO Cava. Els penedesencs cada vegada se senten menys representats amb aquest producte, que va néixer en aquest territori, però que consideren adulterat des que les grans marques l’utilitzen per fer la guerra de preus a les grans superfícies comercials i han renunciat a les tipicitats que li dóna el Penedès per anar a fer cava a altres punts de l’Estat.

Davant d’aquest context, ja han començat a sorgir algunes veus que demanen la revisió del concepte “cava” per fer front a les polítiques d’elaboració que defensa el Consell Regulador d’aquesta DO, i que els productes de més qualitat se’n puguin diferenciar clarament. Aquesta situació podria ser la repetició del debat entre el mètode champenoise o el mètode tradicional. Els productors de la regió de Champagne van aconseguir que aquest concepte només es pogués utilitzar en les ampolles que ells elaboren i, mentrestant, a Catalunya els productors van fer molta pedagogia perquè tothom se sentís orgullós del nostre cava, però ara sembla que de les virtuts també en poden sorgir defectes. Alguns dels elaboradors que treuen cada any ampolles de qualitat al mercat no se senten còmodes sota una DO que permet embotellar productes que es poden vendre a 1,25 euros en alguns supermercats, mentre posa límits a aquells que volen fer servir varietats autòctones de la zona on va néixer aquest escumós. Us heu preguntat mai què val el vidre d’una ampolla de cava? Us heu parat a pensar per què no és recomanable reaprofitar aquestes ampolles? Si comptem el vidre, l’etiqueta, la placa i el morrió, què deu valer el que hi ha dins d’una ampolla que es ven a 1,25 euros? Aquestes ampolles suporten elevats graus de pressió durant el procés d’elaboració i això obliga els elaboradors a fer servir ampolles noves cada vegada. Precisament, aquesta pressió és un dels secrets d’aquest escumós. El secret, que segons diuen alguns, va descobrir Dom Pérignon, per casualitat, en obrir una ampolla que havia fermentat amb les pròpies mares. Quan el va tastar va dir haver-se begut les estrelles… Creuen que el va desgorjar?