La crisi de la DO Cava

Aquesta setmana el celler Loxarel ha anunciat la seva decisió d’abandonar la DO Cava per etiquetar, a partir d’ara, els seus escumosos com a Mètode Tradicional Penedès. Josep Mitjans i Teresa Nin, ànimes de Loxarel, van desgorjar la seva última ampolla etiquetada sota el paraigua de la DO Cava aquesta setmana, 25 anys després de l’inici d’una aventura que els ha portat a generar un catàleg de productes de qualitat i a obrir un important mercat a l’àrea de Barcelona i a l’exterior. El final de la relació entre Loxarel i la DO Cava coincideix amb la sortida al mercat de l’últim escumós de la Finca de Cal Mayol, a Vilobí del Penedès. Es tracta d’un cava amb més de 109 mesos de criança, 90% xarel·lo, que sortirà al mercat amb les pròpies mares, sense desgorjar. Aquest vi, que la DO Cava no va voler etiquetar, va obtenir 95 punts a la Guia Parker, la que tots mirem i on volen sortir totes les marques de vins i caves del Penedès i de fora del Penedès.

Loxarel no és el primer celler que ha fet aquest pas. Mas Comptal, Colet o Mas Bertran ja ho han fet abans. Aquestes marques aposten per la qualitat i la identificació amb el territori com a elements de promoció dels seus productes. Al Penedès ha sorgit hi ha un corrent crític creixent amb la política d’identitat de la DO Cava. Els penedesencs cada vegada se senten menys representats amb aquest producte, que va néixer en aquest territori, però que consideren adulterat des que les grans marques l’utilitzen per fer la guerra de preus a les grans superfícies comercials i han renunciat a les tipicitats que li dóna el Penedès per anar a fer cava a altres punts de l’Estat.

Davant d’aquest context, ja han començat a sorgir algunes veus que demanen la revisió del concepte “cava” per fer front a les polítiques d’elaboració que defensa el Consell Regulador d’aquesta DO, i que els productes de més qualitat se’n puguin diferenciar clarament. Aquesta situació podria ser la repetició del debat entre el mètode champenoise o el mètode tradicional. Els productors de la regió de Champagne van aconseguir que aquest concepte només es pogués utilitzar en les ampolles que ells elaboren i, mentrestant, a Catalunya els productors van fer molta pedagogia perquè tothom se sentís orgullós del nostre cava, però ara sembla que de les virtuts també en poden sorgir defectes. Alguns dels elaboradors que treuen cada any ampolles de qualitat al mercat no se senten còmodes sota una DO que permet embotellar productes que es poden vendre a 1,25 euros en alguns supermercats, mentre posa límits a aquells que volen fer servir varietats autòctones de la zona on va néixer aquest escumós. Us heu preguntat mai què val el vidre d’una ampolla de cava? Us heu parat a pensar per què no és recomanable reaprofitar aquestes ampolles? Si comptem el vidre, l’etiqueta, la placa i el morrió, què deu valer el que hi ha dins d’una ampolla que es ven a 1,25 euros? Aquestes ampolles suporten elevats graus de pressió durant el procés d’elaboració i això obliga els elaboradors a fer servir ampolles noves cada vegada. Precisament, aquesta pressió és un dels secrets d’aquest escumós. El secret, que segons diuen alguns, va descobrir Dom Pérignon, per casualitat, en obrir una ampolla que havia fermentat amb les pròpies mares. Quan el va tastar va dir haver-se begut les estrelles… Creuen que el va desgorjar?