Ara fa uns dies l’associació Creixem en tribu va posar en marxa un
projecte de micromecenatge a través de la plataforma Verkami (encara hi pots
participar si vols a través de l’enllaç http://www.verkami.com/projects/10227-creixem-en-tribu-el-teu-nou-espai-familiar-al-penedes).
Amb aquesta iniciativa volen aconseguir diners per finançar l’adequació d’un
local a Vilafranca des del qual donar forma a un projecte d’espai familiar. Es
tracta d’acompanyar els infants i les famílies en els cicles naturals i
afavorir vincles sans entre els més petits i la tribu.
I com es fa això? Doncs de la manera més natural: participant en un
taller de mitja, en un taller de massatge terapèutic, aprenent a fer millors
fotografies o fent un minicurs de musicoteràpia. Fins i tot, pots proposar tu
mateix allò que t’interessa i compartir-ho amb els altres —amb parelles amb
infants, amb adults que tenen una família en projecte, amb nens d’altres
famílies—. Pots triar el que més t’agradai, però el més important és que ho
comparteixis amb els teus fills!!!
Crec que és un projecte bonic. L’acompanyament sempre ho és. Poder fer
les coses que t’agraden amb els teus fills, fer-ho d’una forma natural, sense
que ningú se n’estranyi ni et pregunti, és un valor que no està de moda. En un
moment en què els hotels sense nens estan a l’alça i que els restaurants
exclusius sense mainada són el top ten, no està malment que algú tingui el
valor de convidar-nos a reflexionar. No està malament que algú intenti retornar
a les arrels, ens obri els ulls davant de l’evidència i ens obligui, sense
voler, a pensar què fem amb el nostre temps i com invertim les hores amb els
nostres fills; què n’esperem, d’ells, i què estem disposats a donar-los...
Créixer en tribu planteja una de les coses més essencials: el
creixement compartit.
Créixer, fer-ho acompanyat, sense judicis, en una
relació sana, de respecte mutu, des de la naturalitat... Jo crec que aquest
projecte desprèn tots aquests ingredients i la força per fer-ho possible. I
crec que Vilafranca es mereix i necessita un espai com aquest, un espai on la
mirada no vingui imposada per una societat que viu inmersa en la tan esperada i
necessària recuperació econòmica i en la necessitat de produir i produir, una
societat que ha substituït la reflexió i el pensament pel fer i fer; una
societat que no s’atura ni tan sols per veure com creixen els seus infants. I
un dia obre els ulls i veu que els infants ja no hi són perquè han crescut a
l’ombra de qui... Al cap i a la fi, el creixement en tribu forma part del
creixement personal perquè quan els infants creixen amb tu, tu no t’atures de
créixer.
Publicat al setmanari El 3 de vuit el març de 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada