"El passat és història. El futur està per veure. El que importa és el present i és per això que té nom de regal." Aquest pensament xinès que recull una pel·lícula infantil m'ha induït a obsequiar-vos amb aquests presents.
dimarts, 13 de març del 2012
Fer i deixar fer: la paradoxa
Vilobí del Penedès és un poblet d'una mica més de 1.000 habitants que està situat a la comarca de l'Alt Penedès. El poble té una escola, que durant molts anys ha estat un referent educatiu, ja que ha intentat conservar l'esperit del sistema rural que la va impulsar, té una llar d'infants que destaca pel servei personalitzat i adequat a les necessitats de cada nen i família, té un bar, un restaurant, un hotel, una casa de turisme rural, una piscina que està oberta a l'estiu, un camp de futbol en desús perquè fa anys que l'equip va deixar la competició i un petit Museu de Geologia amb una de les col·leccions privades més importants del sud d'Europa. I, evidentment té molta vinya, caves i cellers.
Durant molts anys, Vilobí va viure del guix. El motor econòmic del municipi eren les guixeres, i l'extracció d'aquest material va condicionar el creixement i la configuració del poble i alguns dels seus barris.
Als anys 90, l'empresa propietària de l'explotació minera va abandonar l'activitat, va proposar un ERO d'extinció, que el govern d'aleshores va aprovar, i va acomiadar i indemnitzar els treballadors, malgrat que va conservar la propietat dels terrenys i les instal·lacions que hi tenia.
Aquelles grans naus industrials, els forns de guix, les plantes d'emmagatzematge... tot va quedar abandonat i es va anar degradant. A les antigues guixeres s'hi va començar a acumular aigua i van sorgir el que ara es coneix com Els Pèlags (la gent del poble en diu llacs). Va créixer la vegetació i es va formar un ecosistema que, amb els anys, s'ha convertit en un espai de descans per a moltes aus que fan processos de migració entre el Pirineu i el nord d'Àfrica. Amb el temps, quan l'home va deixar fer, la natura va començar a guanyar la batalla i va recuperar aquell terreny que l'home li havia robat.
L'enriquiment natural d'aquest espai, però, no pot quedar inadvertit. I un cop la natura ha fet la seva feina, ara el poble es planteja explotar-lo novament, però aquest cop des de l'àmbit turístic.
Una posta de sol davant el Pèlag Gran de Vilobí és una postal magnífica, la riquesa natural que ofereix aquest petit ecosistema és un reclam per a aquells que estimen la natura, i la peculiaritat del procés viscut en aquests terrenys converteixen el poble en un espai de referència per a geòlegs, ornitòlegs, excursionistes, ciclistes... De moment, Els Pèlags no deixen de ser un petit descobriment, un petit oasi a la rerebotiga de les vinyes i la prova que al Penedès, hi ha vi, cava i aigua... i petites històries humanes encara per descobrir!
Etiquetes de comentaris:
enoturisme.,
guix,
Museu de Geologia,
Pèlags,
Penedès,
turisme,
Vilobí del Penedès
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Bona tarda,
ResponEliminaRealment interessant! Us haurem de venir a fer una visita. "Lo" del Museu de Geologia m´interessa i també els petits llacs que han esdevingut punt d´aturada de les aus.
Estaria força bé també saber si existeix algun tipus de visita guiada a les vinyes i bodegues que hi pugui haver a Vilobí. Fa un any que vam visitar les bodegues de Raimat al Segrià. Va estar interessant veure el procès d´elaboració i embotellament, amb posterior cata de vi.
Salutacions,
David
Les empreses de viticultors i elaboradors que hi ha a Vilobí del Penedès són petites en comparació amb Raimat, però hi ha alguna experiència interessant. Fan visites amb tast. Si voleu fer una visita amb Pèlags inclosos podeu parlar amb Josep M. Flores (jmflores@taempus.cat). Si us animeu, ja m'ho explicareu...
ResponElimina