Necessitem creure en les xarxes (en tots els sentits)

Vull compartir aquest text que publica Comunicatur, perquè en aquest moment hi ha algunes empreses que estan treballant en projectes en xarxa i encara fa falta fer molta pedagogia sobre el tema.

http://www.comunicatur.info/les-xarxes-que-es-creen-en-el-territori-claus-en-la-innovacio-turistica/

Tota la filosofia que s'ha alimentat en els últims any a l'entorn de les xarxes socials no és res més que la revisió i actualització del que tota la vida s'havia fet en les relacions personals. És més fàcil trobar feina a través d'algú que et coneix que si aterres de no se sap on; és més fàcil trobar suports si dones la teva opinió que si no la dones, etc. El que abans fèiem en petits grups, les xarxes socials ho extrapol·len a l'àmbit global. Però és cert que les xarxes comencen pel que tenim més a prop.

Hi ha empreses que, per la seva idiosincràssia podrien promoure marca conjunta, una marca asociada a qualitat que els retornaria alguns clients a curt termini; que, a mig termini, potser els permetria incrementar, discretament les vendes però que les associaria a una determinada manera de treballar i generaria confiança… Això és molt més fàcil aconseguir-ho amb un treball en xarxa  (que no necessàriament vol dir a través d'Internet), amb la promoció dels denominadors comuns de cada marca, guanyant visibilitat de mica en mica i sobretot mantenint la guàrdia, però abans ens ho hem de creure tots.

Viatjar amb els sentits!!!

Aquest reportatge publicat al Wall Street Journal, ens mostra una manera molt clara de viatjar amb els sentits…

http://online.wsj.com/news/articles/SB10001424052702303914304579191891260790838


Ho he volgut compartir amb vosaltres!!!

Vilobí del Penedès recuperarà els Pèlags

http://www.rtvvilafranca.cat/noticies-rtvvilafranca/societat/28898-vilobi-recuperara-lespai-dels-pelags-com-a-tret-identitari-del-municipi-gracies-al-programa-viure-el-poble.html

Fer i deixar fer: la paradoxa

Vilobí del Penedès és un poblet d'una mica més de 1.000 habitants que està situat a la comarca de l'Alt Penedès. El poble té una escola, que durant molts anys ha estat un referent educatiu, ja que ha intentat conservar l'esperit del sistema rural que la va impulsar, té una llar d'infants que destaca pel servei personalitzat i adequat a les necessitats de cada nen i família, té un bar, un restaurant, un hotel, una casa de turisme rural, una piscina que està oberta a l'estiu, un camp de futbol en desús perquè fa anys que l'equip va deixar la competició i un petit Museu de Geologia amb una de les col·leccions privades més importants del sud d'Europa. I, evidentment té molta vinya, caves i cellers.


Durant molts anys, Vilobí va viure del guix. El motor econòmic del municipi eren les guixeres, i l'extracció d'aquest material va condicionar el creixement i la configuració del poble i alguns dels seus barris.


Als anys 90, l'empresa propietària de l'explotació minera va abandonar l'activitat, va proposar un ERO d'extinció, que el govern d'aleshores va aprovar, i va acomiadar i indemnitzar els treballadors, malgrat que va conservar la propietat dels terrenys i les instal·lacions que hi tenia.


Aquelles grans naus industrials, els forns de guix, les plantes d'emmagatzematge... tot va quedar abandonat i es va anar degradant. A les antigues guixeres s'hi va començar a acumular aigua i van sorgir el que ara es coneix com Els Pèlags (la gent del poble en diu llacs). Va créixer la vegetació i es va formar un ecosistema que, amb els anys, s'ha convertit en un espai de descans per a moltes aus que fan processos de migració entre el Pirineu i el nord d'Àfrica. Amb el temps, quan l'home va deixar fer, la natura va començar a guanyar la batalla i va recuperar aquell terreny que l'home li havia robat.


L'enriquiment natural d'aquest espai, però, no pot quedar inadvertit. I un cop la natura ha fet la seva feina, ara el poble es planteja explotar-lo novament, però aquest cop des de l'àmbit turístic.


Una posta de sol davant el Pèlag Gran de Vilobí és una postal magnífica, la riquesa natural que ofereix aquest petit ecosistema és un reclam per a aquells que estimen la natura, i la peculiaritat del procés viscut en aquests terrenys converteixen el poble en un espai de referència per a geòlegs, ornitòlegs, excursionistes, ciclistes... De moment, Els Pèlags no deixen de ser un petit descobriment, un petit oasi a la rerebotiga de les vinyes i la prova que al Penedès, hi ha vi, cava i aigua... i petites històries humanes encara per descobrir!

Expliqui'm una història, sisplau!

La formació, la forta incidència de les noves tecnologies, la gran quantitat d'informació que el consumidor té a l'abast i la crisi econòmica a Europa són alguns dels aspectes que permeten qüestionar a hores d'ara el model turístic de sol i platja amb fonaments. Malgrat que durant molts anys, la costa tant a Catalunya com al País Valencià i les Illes ha estat un reclam turístic, cada cop va més encaminada a convertir-se en un recurs paisatgístic sense utilitat per si sol. Els hotels i restaurants que han viscut durant dècades de la temporada alta veuen que han d'enfocar el futur lligat a una oferta d'interior consolidada, però ningú no vol perdre ni la seva identitat ni sobretot el seu negoci.


Mentre el món, cada vegada més global, ens obliga a cooperar i compartir contínuament, en el moment que arriba a la parcel·la individual aquest concepte encara queda molt lluny de les intencions dels empresaris (petits i grans). L'èxit de google, twitter, facebook o la wikipèdia són el reflex de la necessitat constant de les persones de satisfer curiositats personals i laborals, i els beneficis de tenir eines mitjançant les quals compartir coneixements i informació.


Som animals socials fins a l'infinit. Quan som petits ens agrada que ens expliquin contes, llegendes, històries reals i fictícies, històries on no sapiguem distingir on s'acaba la veritat i comença la fantasia. Quan creixem això no canvia, simplement desapareix. Ho apartem de les nostres vides no per necessitat, sinó a causa de les convencions socials. I despertem novament a aquesta inquietud quan assumim el paper de turista (que tot ho pregunta i tot ho vol saber). 


En un moment en què viatjar ja és pràcticament a l'abast de tothom, què pot tenir d'interessant visitar Catalunya? Veure Barcelona, una capital mundial, seu dels Jocs Olímpics de 1992? Conèixer un valuós patrimoni arquitectònic? Visitar la costa durant els mesos d'estiu? Gaudir de la gastronomia mediterrània? Provar els vins i olis que es fan amb productes de la terra? Sí, sí, sí.... Però estem els catalans preparats per rebre els turistes, atendre'ls amb hospitalitat, explicar-los les nostres petites i humanes històries, mig reals i mig fantasia? Estem els catalans preparats per compartir la nostra vida amb la resta del món?

Jo crec que aquesta és la pregunta que s'han de fer tots aquells que es veuen abocats a apostar pel turisme d'interior. I, en aquest cas, el Penedès i l'enoturisme són sinònim d'un gran potencial però també d'una gran necessitat pel que fa al canvi de mentalitat. Penedesencs, sisplau, comencem a explicar històries. En sabem i en tenim de molt bones!