Expliqui'm una història, sisplau!

La formació, la forta incidència de les noves tecnologies, la gran quantitat d'informació que el consumidor té a l'abast i la crisi econòmica a Europa són alguns dels aspectes que permeten qüestionar a hores d'ara el model turístic de sol i platja amb fonaments. Malgrat que durant molts anys, la costa tant a Catalunya com al País Valencià i les Illes ha estat un reclam turístic, cada cop va més encaminada a convertir-se en un recurs paisatgístic sense utilitat per si sol. Els hotels i restaurants que han viscut durant dècades de la temporada alta veuen que han d'enfocar el futur lligat a una oferta d'interior consolidada, però ningú no vol perdre ni la seva identitat ni sobretot el seu negoci.


Mentre el món, cada vegada més global, ens obliga a cooperar i compartir contínuament, en el moment que arriba a la parcel·la individual aquest concepte encara queda molt lluny de les intencions dels empresaris (petits i grans). L'èxit de google, twitter, facebook o la wikipèdia són el reflex de la necessitat constant de les persones de satisfer curiositats personals i laborals, i els beneficis de tenir eines mitjançant les quals compartir coneixements i informació.


Som animals socials fins a l'infinit. Quan som petits ens agrada que ens expliquin contes, llegendes, històries reals i fictícies, històries on no sapiguem distingir on s'acaba la veritat i comença la fantasia. Quan creixem això no canvia, simplement desapareix. Ho apartem de les nostres vides no per necessitat, sinó a causa de les convencions socials. I despertem novament a aquesta inquietud quan assumim el paper de turista (que tot ho pregunta i tot ho vol saber). 


En un moment en què viatjar ja és pràcticament a l'abast de tothom, què pot tenir d'interessant visitar Catalunya? Veure Barcelona, una capital mundial, seu dels Jocs Olímpics de 1992? Conèixer un valuós patrimoni arquitectònic? Visitar la costa durant els mesos d'estiu? Gaudir de la gastronomia mediterrània? Provar els vins i olis que es fan amb productes de la terra? Sí, sí, sí.... Però estem els catalans preparats per rebre els turistes, atendre'ls amb hospitalitat, explicar-los les nostres petites i humanes històries, mig reals i mig fantasia? Estem els catalans preparats per compartir la nostra vida amb la resta del món?

Jo crec que aquesta és la pregunta que s'han de fer tots aquells que es veuen abocats a apostar pel turisme d'interior. I, en aquest cas, el Penedès i l'enoturisme són sinònim d'un gran potencial però també d'una gran necessitat pel que fa al canvi de mentalitat. Penedesencs, sisplau, comencem a explicar històries. En sabem i en tenim de molt bones!