La imatge fa la cosa?

Heu provat alguna vegada de buscar imatges del Penedès a Google? Ho heu provat a Flickr? Puc dir, sense por d'equivocar-me, que el 80% de les fotos que trobareu seran de vinyes o temes relacionats amb la cultura del vi. Tinc una filla de 7 anys que és una artista a l'hora de plasmar les idees al paper: dibuixa quan es lleva, quan se'n va a dormir, mentre dina i mentre esmorza. Aquest matí li he preguntat: "Si haguéssis de dibuixar el Penedès, com ho faries?" Ella no ha dubtat gaire: "Dibuixaria unes cases, una carretera i algun cotxe i, sobretot, hi faria vinyes". És evident que les vinyes són la cara del Penedès, un dels trets diferencials més importants, el seu element singular. En canvi, els donem la importància que tenen? Les cuidem? Treballem conjuntament per al seu manteniment? Per la seva conservació? Perquè siguin el punt de partida d'una economia també singular?
Doncs, jo diria que no.

D'aquí a poques setmanes començarà, un any més, l'època de les lamentacions. Unió de Pagesos i la resta d'entitats agràries tornaran a denunciar la crítica situació que pateixen els viticultors al Penedès. L'any passat, tot i ser una de les millors collites dels últims anys, de gran qualitat i bona graduació (fruit de la climatologia), Unió de Pagesos va denunciar una greu baixada del preu del raïm. El negre es va pagar a 0,15 €/Kg. i el blanc, a 0,20 €/Kg. Segons Unió de Pagesos són preus de finals dels anys 80.

Aquesta situació se suma a la pressió que alguns cellers fan, imposant preus a la baixa, i obligant els pagesos a lliurar les càrregues de raïm sense saber a quant els les pagaran. L'esperança, deia Unió de Pagesos fa un any, era la venda de vi a doll per part de les cooperatives i demanava un pas de l'administració per eliminar la sobreproducció per part d'alguns cellers.

Potser jo no hi entenc gaire, però el president del Consell Regulador de la DO Penedès, Josep Maria Albet i Noya, diu que si tots els catalans consumissin vi fet a Catalunya, no hi hauria prou vi per atendre la demanda. En canvi, al Penedès, els pagesos són perseguits per la producció d'excedents i els cellers acusats de sobreproducció. I els excedents i la sobreproducció són l'excusa fàcil per justificar els preus a la baixa, ofegant sistemàticament un sector econòmic que és més que un mètode de subsistència: és la nostra targeta de presentació. I un altre dia ja parlarem del cooperativisme, una bona eina que, a vegades, també ha fet molt de mal, no?

Potser ens ho hem de fer mirar!!!