Un centre de "gaudi" amb nom de geni?

Ara que els impulsors del casino català volen convertir-lo en un referent català han recuperat el geni de Gaudí, que és un reclam de venda assegurat.
Dient-li Gaudí Sands no milloraran la resta de les condicions...

Aquí us deixo informació de l'hotel Attraction que Antoni Gaudí va projectar a Nova York.

Fem memòria...

El Penedès conserva prop de 400 elements patrimonials relacionats amb la guerra civil espanyola. Durant els últims anys des de l'Institut d'Estudis Penedesencs (IEP) s'ha reactivat tot allò que havia quedat emmagatzemat en l'oblit i s'han definit els Itineraris de la Guerra Civil al Penedès. Conscients del paper clau que el Penedès va suposar abans de l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona, els historiadors han redibuixat el mapa de la resistència republicana, han trobat el nius de metralladores que van defensar Barcelona des de l'Ordal, han identificat i recuperat alguns dels refugis que durant els tres anys de guerra van salvar vides de veïns i soldats i han posat nom a centenars de soldats morts i desapareguts al front.


Aquesta tasca, lenta i feixuga, ha servit perquè algunes famílies hagin recuperat una part del seu llegat i també perquè el territori prengui consciència de la importància capital que va tenir el que per a alguns va ser, durant la guerra, la terra de ningú. Les comarques del Baix i l'Alt Penedès, i del Garraf, van ser  l'últim alè i aquesta angoixa es reflecteix en cada un dels petits records de la gent que ho va viure.


Les sirenes, els refugis, els forats de les bales encastades a les parets i les portes de casa, la metralla al bosc, la pòlvora en un pot al costat de la llar de foc per encendre les brases, la carretera plena de gent carregada en direcció a França... Les imatges que arriben a la memòria de molta gent ara ha quedat documentada. L'IEP ha liderat un projecte de recuperació de la memòria al Penedès que, a més, de ben segur esdevindrà un element més del patrimoni cultural de la zona.

Aquest és el passadís del refugi del camp d'aviació de Pacs. A la imatge que obre la plana es poden veure les vinyes al fons. Durant la guerra, els republicans van arrancar les vinyes i van convertir aquest espai en un dels camps d'aviació que feien servei al que es va anomenar el Vesper de la Gloriosa. Els detalls de tots els moviments i la informació que van generar aquests soldats estan documentats al Centre d'Interpretació que es va inaugurar a Santa Margarida i els Monjos i que, amb el temps, es convertirà en un referent per la quantitat i la qualitat de la informació que dóna sobre el paper de l'aviació durant la guerra civil.

Vilobí del Penedès recuperarà els Pèlags

http://www.rtvvilafranca.cat/noticies-rtvvilafranca/societat/28898-vilobi-recuperara-lespai-dels-pelags-com-a-tret-identitari-del-municipi-gracies-al-programa-viure-el-poble.html

Fer i deixar fer: la paradoxa

Vilobí del Penedès és un poblet d'una mica més de 1.000 habitants que està situat a la comarca de l'Alt Penedès. El poble té una escola, que durant molts anys ha estat un referent educatiu, ja que ha intentat conservar l'esperit del sistema rural que la va impulsar, té una llar d'infants que destaca pel servei personalitzat i adequat a les necessitats de cada nen i família, té un bar, un restaurant, un hotel, una casa de turisme rural, una piscina que està oberta a l'estiu, un camp de futbol en desús perquè fa anys que l'equip va deixar la competició i un petit Museu de Geologia amb una de les col·leccions privades més importants del sud d'Europa. I, evidentment té molta vinya, caves i cellers.


Durant molts anys, Vilobí va viure del guix. El motor econòmic del municipi eren les guixeres, i l'extracció d'aquest material va condicionar el creixement i la configuració del poble i alguns dels seus barris.


Als anys 90, l'empresa propietària de l'explotació minera va abandonar l'activitat, va proposar un ERO d'extinció, que el govern d'aleshores va aprovar, i va acomiadar i indemnitzar els treballadors, malgrat que va conservar la propietat dels terrenys i les instal·lacions que hi tenia.


Aquelles grans naus industrials, els forns de guix, les plantes d'emmagatzematge... tot va quedar abandonat i es va anar degradant. A les antigues guixeres s'hi va començar a acumular aigua i van sorgir el que ara es coneix com Els Pèlags (la gent del poble en diu llacs). Va créixer la vegetació i es va formar un ecosistema que, amb els anys, s'ha convertit en un espai de descans per a moltes aus que fan processos de migració entre el Pirineu i el nord d'Àfrica. Amb el temps, quan l'home va deixar fer, la natura va començar a guanyar la batalla i va recuperar aquell terreny que l'home li havia robat.


L'enriquiment natural d'aquest espai, però, no pot quedar inadvertit. I un cop la natura ha fet la seva feina, ara el poble es planteja explotar-lo novament, però aquest cop des de l'àmbit turístic.


Una posta de sol davant el Pèlag Gran de Vilobí és una postal magnífica, la riquesa natural que ofereix aquest petit ecosistema és un reclam per a aquells que estimen la natura, i la peculiaritat del procés viscut en aquests terrenys converteixen el poble en un espai de referència per a geòlegs, ornitòlegs, excursionistes, ciclistes... De moment, Els Pèlags no deixen de ser un petit descobriment, un petit oasi a la rerebotiga de les vinyes i la prova que al Penedès, hi ha vi, cava i aigua... i petites històries humanes encara per descobrir!

Vinyafranca

Vinyafranca. Vídeo de l'Escola d'Art Arsenal de Vilafranca del Penedès


He recuperat aquest vídeo que els alumnes de l'Escola d'Art Arsenal van fer fa nou mesos. Crec que no ha perdut actualitat i que cada minut és bo per treballar amb el paisatge i adquirir la consciència de com és de necessari preservar-lo... Precisament ara aquest paisatge serà el que sortirà als vídeos de British Airways com a destinació enoturística de Catalunya.
http://lafura.cat/noticies/british-airways-promocionara-penedes-desti-turistic

Expliqui'm una història, sisplau!

La formació, la forta incidència de les noves tecnologies, la gran quantitat d'informació que el consumidor té a l'abast i la crisi econòmica a Europa són alguns dels aspectes que permeten qüestionar a hores d'ara el model turístic de sol i platja amb fonaments. Malgrat que durant molts anys, la costa tant a Catalunya com al País Valencià i les Illes ha estat un reclam turístic, cada cop va més encaminada a convertir-se en un recurs paisatgístic sense utilitat per si sol. Els hotels i restaurants que han viscut durant dècades de la temporada alta veuen que han d'enfocar el futur lligat a una oferta d'interior consolidada, però ningú no vol perdre ni la seva identitat ni sobretot el seu negoci.


Mentre el món, cada vegada més global, ens obliga a cooperar i compartir contínuament, en el moment que arriba a la parcel·la individual aquest concepte encara queda molt lluny de les intencions dels empresaris (petits i grans). L'èxit de google, twitter, facebook o la wikipèdia són el reflex de la necessitat constant de les persones de satisfer curiositats personals i laborals, i els beneficis de tenir eines mitjançant les quals compartir coneixements i informació.


Som animals socials fins a l'infinit. Quan som petits ens agrada que ens expliquin contes, llegendes, històries reals i fictícies, històries on no sapiguem distingir on s'acaba la veritat i comença la fantasia. Quan creixem això no canvia, simplement desapareix. Ho apartem de les nostres vides no per necessitat, sinó a causa de les convencions socials. I despertem novament a aquesta inquietud quan assumim el paper de turista (que tot ho pregunta i tot ho vol saber). 


En un moment en què viatjar ja és pràcticament a l'abast de tothom, què pot tenir d'interessant visitar Catalunya? Veure Barcelona, una capital mundial, seu dels Jocs Olímpics de 1992? Conèixer un valuós patrimoni arquitectònic? Visitar la costa durant els mesos d'estiu? Gaudir de la gastronomia mediterrània? Provar els vins i olis que es fan amb productes de la terra? Sí, sí, sí.... Però estem els catalans preparats per rebre els turistes, atendre'ls amb hospitalitat, explicar-los les nostres petites i humanes històries, mig reals i mig fantasia? Estem els catalans preparats per compartir la nostra vida amb la resta del món?

Jo crec que aquesta és la pregunta que s'han de fer tots aquells que es veuen abocats a apostar pel turisme d'interior. I, en aquest cas, el Penedès i l'enoturisme són sinònim d'un gran potencial però també d'una gran necessitat pel que fa al canvi de mentalitat. Penedesencs, sisplau, comencem a explicar històries. En sabem i en tenim de molt bones!