Aquesta setmana el celler Loxarel ha anunciat la seva decisió d’abandonar
la DO Cava per etiquetar, a partir d’ara, els seus escumosos com a Mètode
Tradicional Penedès. Josep Mitjans i Teresa Nin, ànimes de Loxarel, van
desgorjar la seva última ampolla etiquetada sota el paraigua de la DO Cava aquesta
setmana, 25 anys després de l’inici d’una aventura que els ha portat a generar
un catàleg de productes de qualitat i a obrir un important mercat a l’àrea de
Barcelona i a l’exterior. El final de la relació entre Loxarel i la DO Cava
coincideix amb la sortida al mercat de l’últim escumós de la Finca de Cal
Mayol, a Vilobí del Penedès. Es tracta d’un cava amb més de 109 mesos de
criança, 90% xarel·lo, que sortirà al mercat amb les pròpies mares, sense
desgorjar. Aquest vi, que la DO Cava no va voler etiquetar, va obtenir 95 punts
a la Guia Parker, la que tots mirem i on volen sortir totes les marques de vins
i caves del Penedès i de fora del Penedès.
Loxarel no és el primer
celler que ha fet aquest pas. Mas Comptal, Colet o Mas Bertran ja ho han fet
abans. Aquestes marques aposten per la qualitat i la identificació amb el
territori com a elements de promoció dels seus productes. Al Penedès ha sorgit
hi ha un corrent crític creixent amb la política d’identitat de la DO Cava. Els
penedesencs cada vegada se senten menys representats amb aquest producte, que
va néixer en aquest territori, però que consideren adulterat des que les grans
marques l’utilitzen per fer la guerra de preus a les grans superfícies
comercials i han renunciat a les tipicitats que li dóna el Penedès per anar a
fer cava a altres punts de l’Estat.
Davant d’aquest context,
ja han començat a sorgir algunes veus que demanen la revisió del concepte
“cava” per fer front a les polítiques d’elaboració que defensa el Consell
Regulador d’aquesta DO, i que els productes de més qualitat se’n puguin
diferenciar clarament. Aquesta situació podria ser la repetició del debat entre
el mètode champenoise o el mètode tradicional. Els productors de la regió de
Champagne van aconseguir que aquest concepte només es pogués utilitzar en les
ampolles que ells elaboren i, mentrestant, a Catalunya els productors van fer
molta pedagogia perquè tothom se sentís orgullós del nostre cava, però ara
sembla que de les virtuts també en poden sorgir defectes. Alguns dels
elaboradors que treuen cada any ampolles de qualitat al mercat no se senten
còmodes sota una DO que permet embotellar productes que es poden vendre a 1,25
euros en alguns supermercats, mentre posa límits a aquells que volen fer servir
varietats autòctones de la zona on va néixer aquest escumós. Us heu preguntat
mai què val el vidre d’una ampolla de cava? Us heu parat a pensar per què no és
recomanable reaprofitar aquestes ampolles? Si comptem el vidre, l’etiqueta, la
placa i el morrió, què deu valer el que hi ha dins d’una ampolla que es ven a
1,25 euros? Aquestes ampolles suporten elevats graus de pressió durant el
procés d’elaboració i això obliga els elaboradors a fer servir ampolles noves
cada vegada. Precisament, aquesta pressió és un dels secrets d’aquest escumós.
El secret, que segons diuen alguns, va descobrir Dom Pérignon, per casualitat,
en obrir una ampolla que havia fermentat amb les pròpies mares. Quan el va
tastar va dir haver-se begut les estrelles… Creuen que el va desgorjar?
