La construcció i entrada en funcionament de la nova C-15 ha provocat alguns nervis al sector econòmic del Penedès. Les facilitats de mobilitat que genera la nova carretera posen sobre la taula la trajectòria que han seguit les diferents ciutats del territori. En els últims vint anys, l’Anoia ha perdut la cursa de la indústria tèxtil i, malgrat una incipient indústria del disseny que es podria fonamentar en els teixits, encara sembla que no acaba de trobar el seu lloc. A l’Alt Penedès, el que havia de ser una oportunitat per a la indústria vitivinícola, ha esdevingut un mar de dubtes: mentre uns són grans defensors de la vinya i el paisatges, els altres es venen a la logística a canvi de suposats llocs de treball. Al Garraf han fet una aposta per l’activitat comercial, han començat a promoure la gastronomia com una forma de promoure l’activitat turística i aprofiten la proximitat del mar per obrir les portes a les activitats nàutiques.
Mentre els comerciants i restauradors de l’Alt Penedès temen que els possibles clients del Bages i l’Anoia passin de llarg a l’hora de comprar o buscar un restaurant ben situat, alguns polítics locals confien que el Penedès sabrà trobar el seu lloc en aquest entramat. “La temporada de costa només dura dos mesos”, diuen. És ben cert, però és igualment cert que, cada vegada més, els empresaris del sector estan inventant fórmules per desestacionalitzar el turisme: les escapades de cap de setmana, les activitats complementàries, el relax, la gastronomia...
Aquí és on el Penedès hi té molt a dir. L’Alt i el Baix Penedès són una font inesgotable de recursos naturals, paisatges per descobrir, redescobrir i recomanar. El Penedès és una font inesgotable de tradicions —festives, culinàries, culturals i folklòriques—, i tot això no té estació: ja està, per la seva pròpia idiosincràsia desestacionalitzat.
Ara només falta que a la costa s’adonin que l’autèntica desestacionalització és al Penedès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada